Sota l’arbre de Nadal, o al costat dels plats d’on els Reis d'Orient i els seus camells s’han alimentat, se sent un somiqueig, un lleuger lladruc, una caixa tremola, i arriba, sense previ avís un pelut de quatre potes i ullets brillants completament adorable. Els nens estan emocionats, feliços i totalment esverats, hi ha un gos a casa. Ha estat una bona idea?
L’arribada d’un animal a casa hauria de comportar un període de preparació. S’han de saber moltes coses sobre un animal: costums, necessitats, com educar-los, què fer perquè estiguin sans i siguin gossos equil·librats (amb els que no tinguem problemes a la llarga, ja siguin d’agressivitat o queixes dels veïns per els seus lladrucs desesperats, objectes destrossats a casa o forats al jardí) i assumir-ne les despeses. No tothom pot ocupar-se’n, és una responsabilitat enorme.
Si la persona que el rep no sap com tenir-ne cura, aquell animal pot viure en unes condicions inadequades. No és només una responsabilitat, com dèiem, és també una despesa: vacunes, posar-li el xip i d’altres despeses veterinàries, el pinso, el llit, collar i corretja, productes de neteja, una residència si es vol marxar de vacances, etc.
El primer que hauríem de considerar és que un gos no és un regal, és un ésser viu. No és un regal per nens si els pares no procuren ensenyar-los bé com ocupar-se’n i a responsabilitzar-se’n. Primer de tot com agafar-los, i que tinguin cura de no deixar-los caure al terra de qualsevol manera, els accidents ocorren amb els nens, sobretot els més petits només d’arribar el primer dia a casa. I, sobretot, han d’entendre des d’un bon principi que el gos o qualsevol altra mascota que hagi arribat a casa, s’ha de tractar com un ésser viu i no com una joguina. Han d’entendre que pateixen, senten dolor, s’espanten i poden passar-ho malament com qualsevol persona.
Què cal tenir en compte a l’hora de decidir portar un gos a casa per les festes Nadalenques (com si fos un regal)?
Un cadell es farà adult. Serà cadell durant poc temps i serà adult a partir dels 12-18 mesos, amb una esperança de vida relativa a la raça, i d’altres factors. En general, un gos de raça mitjana té una esperança de vida de 14 anys de mitja, mentre que un gos de raça mini pot arribar a viure 20 anys. Són molts anys d’obligacions i responsabilitats.
També hi ha la qüestió del tamany. A vegades sembla que un cadellet tan petit no hagi mai de créixer tan com por arribar a fer-ho. Un Labrador, com el gos de la publicitat de “Scotex”, pot pesar entre 25 i 37 Kg d’adult. Un Dàlmata, com els “101 Dálmatas" de la pel·lícula de Disney, pot pesar entre 20 i 32 Kg d’adult. Un Weimaraner, com el gos de la publicitat d’aquest any 2013 del Decathlon o de l’Affinity, pot pesar de 30 a 45 Kg d’adult.
Els gossos també tenen caràcter. Algunes característiques són específiques d’algunes races. No tots els gossos són amants dels nens, no tots son gossos pacients, no tots (per no dir cap) poden estar tancats en un pis, no tots tenen ganes d’aprendre (n’hi ha de molt independents i d’altres molt tossuts), no tots són carinyosos… Cal trobar sempre el company ideal pensant en les necessitats de la gent de la casa on l’acolliran i pensant també en que la gent pugui fer-se càrreg de les necessitats que alhora tindrà aquest gos.
Tots els gossos necessiten activitat diaria. Alguns menys i d’altres més, però no n’hi ha prou amb treure’ls a fer les seves necessitats i tornar a casa. L’exercici físic és de vital importància per tots i cadascún d’ells.
Tenir un animal és assolir un compromís.
Però no tot és negatiu, al contrari, un gos ens ajuda a tenir una vida més plena.
Ocupar-se d’un gos (i d’altres animals) és una manera de responsabilitzar-nos d’una vida, i per els nens un aprenentatge molt positiu, que aporta molts valors educacionals, sempre que ajudin en totes les tasques relacionades. Ens ajuden també a portar una vida saludable: sortim a caminar amb ells, fan que la gent gran es mogui i surti de casa, alguns tenim excusa per sortir a córrer i fer més exercici, fan que algunes persones es sentin acompanyades, compartim jocs i excursions, en sortir a passejar i trobar-nos en pipicans no només es sociabilitzen ells sinó que les persones en trobem d’altres amb qui compartir, al menys, aquest interès pels gossos, i segons alguns metges, redueixen el nostre estrés i predisposen a l’optimisme. Són bons companys, fidels, i ens accepten tal i com som.
I alguns d’ells, a més, es converteixen en grans ajudants: teràpies, assistència o rescat, entre d’altres moltes ajudes.
Però atenció en aquestes dates assenyalades!
No compreu un cadell a qualsevol lloc. Cal saber-ne l’orígen. Les màfies d’importació il·legal d’altres països estan molt actives en aquestes èpoques (en alguns casos provenen de països sense control, de granges en condicions terribles, on les femelles es fan cadellar sense descans i les aparellen amb mascles de la mateixa família, cosa que pot provocar malalties congènites en els cadells que ens arriben).
Les races “de moda” estan a preus excessius, aprofitant que en aquestes festes tothom les busca. Si les busqueu per internet, compte amb les estafes. S’han donat casos en que s’ha pagat per cadells que no han arribat mai a destí. Feu una ullada als preus que més o menys demanen en els criadors fiables o pregunteu als veterinaris, si el preu d’internet és molt més baix, dubteu-ne i informeu-vos bé abans de pagar res.
Penseu en la opció de l’adopció. Veureu com es troben aquests animals a la protectora, i la gent que en té cura sabrà recomanar-vos el que millor s’adapti a les vostres necessitats. No només la raça té a veure amb el caràcter d’un gos, sinó també l’educació rebuda i la manera com s’ha criat. Ells els coneixen per assessorar-vos. No tots són gossos adults, també podreu trobar-ne de més jovenets, però tingueu en compte que un gos adult ja té un caràcter format que sovint fa que us estalvieu tots els problemes de l’educació. Això no vol dir que els gossos no es puguin reeducar, oi tant que sí! Aprenen sempre. I adoptar un gos no és només un regal per vosaltres, sinó també per ells, és una nova oportunitat a demostrar que pot ser un gran company.
Xifres
· Cada Nadal es regalen a España 250.000 gossos, però una bona part d’ells son abandonats (enllaç).
· Un de cada quatre gossos que es regalen per Nadal és abandonat abans d’haver passat l’any (enllaç).
· A Espanya s’abandonen més de 145.000 animals a l’any (enllaç). Cada 3,5 minuts s'hi abandona un animal de companyia (enllaç).
· A principis d’aquest mes de desembre la Guardia Civil va interceptar a Saragossa un camió amb 125 cadells introduits il·legalment a Espanya (enllaç).
Foto que il·lustra l'article de George.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada