El teu gos es torna boig quan es queda sol a casa? Quan tornes ha destrossat tot el que ha trobat, portes i parets incloses? Ha fet les seves necessitats dintre? Els veïns t'han dit que quan marxes es passa tota l'estona lladrant o plorant? S'escapa si pot mentre ets fora? Forats al jardí i testos trencats? El teu gos pateix el que es coneix com ansietat per separació.
Què és l'ansietat per separació?
És un estat d'angoixa que pateix el gos en quedar-se sol a casa. No és per por a quedar-se sol, el que li succeeix és que no vol estar separat del seu humà. Els gossos són animals gregaris, viuen en grup, i no entenen que hagin d'estar sols.
Pot presentar-se des de la primera vegada que el gos es queda sol a casa, o en qualsevol moment, fins i tot en gossos adults qe no l'havien patit mai.
Es manifesta amb la destructivitat de tot el que pot arreplegar, lladrucs i udols, excés d'activitat, agressivitat, miccions i defecacions a l'interior... Pot presentar-se un o varis d'aquests símptomes. Però s'ha de tenir en compte que, per separat, també poden ser símptomes d'altres coses.
Per què passa?
- En els cadells: es pot donar per una separació de la mare precoç i/o brusca, o al contrari, una separació massa tardana. També per quedar-se durant moltes hores tot sol quan encara és massa petit (menys de 4-5 mesos).
- L'humà li crea una dependència: per mimar-lo excessivament quan som a casa, per deixar-lo dormir amb nosaltres (són moltes hores seguides junts en ple contacte), per estar massa pendents d'ell tota l'estona. Els gossos que tot el dia segueixen constantment el seu humà tenen molta dependència.
- Canvis en els nostres horaris i rutines: les nostres vacances, baixes per malaltia, mudances, separacions d'ells durant un temps, deixar-los en una residència... tot el que suposi un canvi en les costums horàries del gos, pot provocar-li angoixa, o canvis en la quantitat de temps que passem amb ell (en general si passàvem molt més temps amb ell i ara en passem menys).
- Per una experiència traumàtica estant sol.
Què no hem de fer mai?
- Castigar-lo per les destrosses, no ho fa com un joc, ho fa perquè no pot estar sense tu i no por evitar-ho. Els càstigs augmentaran la seva ansietat.
- Tancar-lo en una gàbia, no el calmarà i es pot fer mal o canviar la destructivitat (si és el seu cas) per els lladrucs i udols.
- Tancar-los en una habitació. Simplement redueixes l'àrea de destrucció, però el problema seguirà.
- Portar-li un amic (un altre gos o un gat). No necessita la companyia d'un altre animal, segueix necessitant el seu humà
Què podem fer? Prevenció
En la mesura que sigui possible, hem d'evitar tots els factors comentats en l'apartat anterior, que poden provocar-la.
Des del moment que el nostre gos arriba a la llar, la nostra actitud ha de ser la correcta per evitar aquest problema.
Quan arribem a casa no hem de ser efusius, no hem de demostrar-li que la nostra arribada a casa és una festa, hem d'entrar amb tota normalitat i evitar saludar-lo. De la mateixa manera, quan marxem de casa, no hem de donar-li importància a deixar-lo sol, tampoc ens hem d'acomiadar. Si el gos ve a saludar-nos tranquil, l'acariciarem i el recompensarem correctament, però si arriba excitat hem d'evitar el contacte fins que es calmi per no propiciar aquesta actitud.
Al principi, no el deixarem sol llargues estones. El temps d'absència s'ha d'anar allargant de mica en mica, no es pot fer de cop, d'un dia per l'altre. Tornant de seguida, al principi, i fent-ho progressivament, ell capta que, encara que te'n vagis, sempre tornes.
També podem fer sortides simulades, repetir el que fem sempre abans de sortir: agafar les claus, l'abric, la bossa, però en comptes de sortir, ens asseiem al sofà.
A casa, també podem acostumar-lo a estar estones separat de nosaltres quan hi som, deixar-lo en una altra habitació, al balcó, també gradualment, però així evitem l'excés de dependència.
Si li proporcionem un "refugi", un lloc com una gàbia amb una manta al damunt per enfosquir-la, un transporti, una caixa de cartró o de fusta amb un coixí... i li ensenyem (amb premis per exemple, o amb joguines a dintre) que és el seu lloc per estar tranquil, per dormir a la nit, probablement l'utilitzarà al quedar-se sol, sentint-se així més tranquil.
Què podem fer? Solucions
Quan el cas és lleu, el que podem fer també, a part d'aplicar la conducta de prevenció, és...
- Cansar-lo abans de deixar-lo sol. Així ens assegurem que dormirà. El traurem a passejar, córrer, amb bici, a jugar a pilota, a jugar amb altres gossos... el que comporti un augment de l'activitat física.
- Mantenir-lo entretingut. Deixar-li joguines que li agradin, variar-les de tant en tant perquè no s'avorreixi, coses per mastegar. Una de les opcions és una joguina de tipus Kong, amb recompensa a dintre després de mastegar moltíssim.
- Fer les coses que indiquen la nostra absència mitja hora abans de marxar com a mínim. Si abaixem persianes, per exemple, o apaguem el televisor, fer-ho amb el suficient temps perquè no ho associi amb la sortida. Agafar les claus, ho fem abans i les deixem a la butxaca on no facin soroll, posar-se les sabates també abans, la bossa o l'abric, deixar-los prop de la porta gairebé sense que se n'adoni o evitant aquesta relació.
- Practicar amb ell l'exercici d'obediència en positiu consistent en fer-lo estar quiet i assegut en un punt mentre tu t'allunyes, i premiar-lo quan tornes al lloc i no s'ha mogut. Fer-ho també gradualment, allargant la distància de separació fins a algun racó on ell et perd de vista. Sempre premiar-lo efusivament, i no castigar quan ho fa malament.
Si tot això no funciona i es tracta, doncs, d'un cas greu, caldrà ajuda professional. Un ensinistrador expert pot resoldre el problema, sinó també es pot recórrer al veterinari per optar per una solució amb medicació com a últim recurs.
Fotografies, per ordre: Jake Barnard
Hola, Tenim una gosseta creuada de Teckel de 14 anys que es diu Bruna, i sempre que la deixem sola a casa, plora i udola sense parar.
ResponEliminaLa vam anar a buscar d'un Refugi quan tenia més de dos anys, i mai s'ha acostumat a quedar-se sola. Degut a aixó, hem procurat sempre turnar-nos per quedar-nos amb ella.
Ara, per motius laborals, pels matins l'hem de deixar sola (tot i que té tota la casa per ella i un terrat i un balcó per sortir) un parell de veines es queixen per què no la poden suportar.
Agrairia algun comentari o solució.
Gràcies