Per molts gossos, l'experiència del bany és desagradable, i a més ens ho posen difícil. El millor és acostumar-los de petits, i convertir-ho en un moment agradable i, fins i tot, divertit.
Quan començarem a banyar un cadell?
Mentre estigui amb la seva mare, és millor no fer-ho, ja que esborrem la seva olor i la mare podria rebutjar-lo. Però quan ja està deslletat no hi ha problema, sempre i quan l'aigua estigui temperada (tirant a calenta), el rentem a l'interior en un bany també calent i l'assequem molt bé amb l'assecador. De cadell és bon moment per fer-ho, perquè s'hi acostumi, i ho accepti bé de bon començament.
Amb quina freqüència podem banyar el pelut?
No hi ha una norma fixa. Es recomana fer-ho poc perquè la olor és la manera de reconèixer's entre ells, no perquè banyar-los sigui dolent, com pensa molta gent. No s'ha de fer amb molta freqüència per no provocar problemes de pell, però un cop entre cada 15 - 60 dies està bé. Quan més freqüent sigui el bany, millor ha de ser el seu sabó, molt hidratant, per a no ressecar massa la pell i el pèl i que netegi respectant els seus olis naturals. Depèn molt de cada gos, de l'activitat que faci a l'aire lliure, del tipus de pèl, de l'olor que desprèn...
Mans a la feina.
Primer, hem de mirar de tenir-ho tot a punt: el sabó, el raspall, un parell de tovalloles, l'assecador i alguna llaminadura també. I escollir bé el lloc on ho farem. Si és a l'exterior potser ho haurem de fer amb corretja, i haurem de mirar on subjectar-la, que l'aigua arribi bé i no sigui massa freda. Si ho fem a l'interior hem de tenir en compte que es sacsejarà i deixarà el bany ple d'aigua i pèl. Si es fa a la banyera, hem de posar-hi un antilliscant, la sensació de relliscar és el que fa que moltes vegades odiïn el bany a la banyera. Si cal, també el portarem fins la banyera amb la corretja.
Si el gos és de pèl llarg, és millor raspallar-lo abans del bany, així desfarem els nusos primer i no hi estarem tant mentre el banyem. Amb els de pèl curt també podem fer-ho, sobretot si els hi agrada, així comencem el ritual del bany amb un massatge, amb una sensació agradable.
Sempre li hem de fer notar que toca el bany amb la mateixa alegria com si sortíssim a passeig, o simplement, amb tota la normalitat possible. El fet és que a nosaltres se'ns ha de notar relaxats i despreocupats. Si no vol arribar fins el bany, podem donar-li alguna llaminadura a mig camí, i en entrar a la banyera.
L'aigua ha d'estar a una temperatura adequada, ha d'estar tèbia, no pot cremar però tampoc estar freda. Si ja la tenim a temperatura abans que ell entri millor, podem tenir ja uns dits d'aigua dins la banyera.
Toca mullar-lo. Començar pel cap sembla el més lògic, perquè la brutícia vagi baixant, però cal tenir en compte que quan els mullem el cap solen posar-se nerviosos i sacsejar-se. Per això, ho podem deixar perfectament per el final. Hem d'anar molt en compte que no entri aigua dins les orelles, o als ulls, en comptes de tirar-li l'aigua a raig sobre el cap, podem fer-ho amb les mans, una manyopla o un petit recipient amb molta cura. Si veieu que el cap ha de ser molt problemàtic, podeu fer-ho amb un drap humit.
Ensabonem amb energia, fent massatge perquè es senti a gust, començant, com dèiem, primer per el llom i les potes i deixant el cap per el final. Si és un gos de pèl llarg, haurem de vigilar de no posar massa sabó, perquè després ens costarà molt de treure, així que és millor anar-ne afegint en petites quantitats.
Hem d'esbandir molt bé, que no quedin restes de sabó, que podrien ser perjudicials per la seva pell.
A l'hora d'assecar-lo, li posarem una tovallola al damunt, d'aquesta manera sol esperar-se a espolsar-se, però si ho fa, no ho deixarà tot (i a nosaltres) ple d'aigua. Mentre, amb una altra tovallola, l'anem assecant. En el moment que el fem sortir de la banyera s'espolsarà, així que és millor que li passem bé la tovallola abans de fer-lo sortir.
Continuarem assecant-lo amb un assecador. Pot espantar-lo, així que el podem engegar una mica lluny d'ell, perquè el soroll no l'espanti tant i anar-lo acostant. Existeixen assecadors per gossos que no fan tan de soroll. No l'acosteu massa, que no el cremeu, i la temperatura que sigui també tèbia, no massa calenta.
L'hem de tornar a raspallar, per desfer els nusos que haguem fet durant el bany si té pèl llarg, i per treure el que ha caigut i s'ha quedat entre l'altre pèl. Amb el raspallat també es veurà el pèl més brillant. Durant la setmana també l'haurem d'anar raspallant (amb més o menys freqüència depenent del tipus de pèl), així l'efecte del bany durarà més i no perdrà tan de pèl.
I al final, l'hem de recompensar, amb una bona llaminadura i afalacs, i potser una llaminadura especial, diferent a les que li donem sempre, així sabrà que després del bany li haurà tocat "la grossa".
Fotografies, per ordre: Hillary H
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada