Arnés de seguretat, cinturó de seguretat, reixes, xarxes, transportí... Hi ha moltes maneres per fer més segur el viatge. Però en realitat la normativa no especifica res sobre com cal portar els peluts dins del cotxe. A la normativa no es parla d'animals sinó de càrrega, diu així:
"El conductor de un vehículo está obligado a mantener su propia libertad de movimientos, el campo necesario de visión y la atención permanente a la conducción, que garanticen su propia seguridad, la del resto de ocupantes del vehículo y la de los demás usuarios de la vía.
Galgos 112 és una assosiació ubicada Sant Feliu de Guíxols. Creada el 2008 per diferents persones coneixedores del maltractament dels llebrers i podencs a tot l'estat, l'associació treballa inesgotablement per recuperar aquests peluts que es troben en situacions realment lamentables, ajudar-los a recuperar-se i que trobin una bona llar, i difondre aquest maltractament que pateixen, malahuradament ben ilustrat per tants casos existents, intentant evitar que això segueixi passant.
W.E. Mason va escriure un llibre titulat "Breeds of All Nations" (Races -de gossos- de totes les nacions). Publicat el 1915, aquest llibre conté fotografies, il·lustracions i una descripció de gairebé totes les races. Té un gran valor documental ja que aquestes imatges ens permeten veure els canvis que han patit algunes races al llarg d'aquests 100 anys.
Sempre s'ha dit que l'edat d'un gos equival a set anys d'un humà, però no és així. Quan parlem d'edat, en realitat parlem de la seva esperança de vida comparada amb l'edat humana. L'esperança de vida d'un gos depèn de la seva mida, la seva raça i, evidentment, del tipus de vida que ha tingut aquest pelut.
El teu gos es torna boig quan es queda sol a casa? Quan tornes ha destrossat tot el que ha trobat, portes i parets incloses? Ha fet les seves necessitats dintre? Els veïns t'han dit que quan marxes es passa tota l'estona lladrant o plorant? S'escapa si pot mentre ets fora? Forats al jardí i testos trencats? El teu gos pateix el que es coneix com ansietat per separació.
El canicross és un esport inspirat en el mushing (tir de trineu) que compta amb molts adeptes als Estats Units i a Europa, i, cada vegada més, tenim més entusiastes a les nostres terres.
Es tracta, bàsicament,de córrer amb el gos lligat a la cintura. El pelut sempre va davant i la idea és que estiri del corredor per mitjà de la corretja que l'uneix des de l'arnés al cinturó del corredor. Es realitza un esforç comú per mantenir un mateix ritme. És un esport que, lògicament, aporta beneficis físics a l'home i l'animal, els ajuda a estar en forma i ajuda a cremar tota l'energia que li cal al gos, i a més, reforça els vincles a través d'una de les coses que li agrada més fer a un gos: córrer. Alhora, gaudeixen junts de la natura i de les bones sensacions que aporta aquest esforç.
En la competició s'ha d'intentar recórrer un circuit marcat en el menor temps possible. El gos sempre ha d'anar a davant, com a màxim es pot mantenir al costat, però mai pot ser el corredor qui estiri del gos ni anar per davant d'ell.
Quins gossos poden practicar canicross?
No hi ha races determinades per a practicar-lo, qualsevol gos pot fer-ho si és un gos sa, i la seva morfologia ho permet. Però sol practicar-se amb races de mida mitjana-gran per poder aprofitar millor l'avantatge de córrer estirat pel gos en determinats moments.
Com posar-s'hi?
En les competicions cal que el gos tingui un mínim d'un any d'edat. Però si no vols competir, pots començar un parell de mesos abans. Mai s'ha de permetre que el gos faci un sobre-esforç, per això cal entrenar de manera progressiva. Cal començar a poc a poc, corrent amb calma, fent recorreguts més curts al principi i parant a descansar, jugar i fer que tot plegat sigui divertit. Hem d'anar en compte que no es produeixin lesions i sempre hem de respectar el seu ritme. Amb el temps podrem anar incrementant el ritme, les distàncies i el temps. Sempre tenint en compte que és el ritme del gos i no el del corredor.
Podeu consultar amb algun club esportiu de canicross o al veterinari perquè us aconsellin de com introduïr el vostre gos en aquest esport.
Material i precaucions
Cal un material específic: un arnés de canicross, una línia de tir flexible i un cinturó específic. En cas de voler competir, també cal un mosquetó d'alliberament ràpid (molt recomanable també sense competir, per evitar accidents, com per exemple en el cas que el gos es posi a córrer molt ràpid en un lloc perillós com una pendent, hauríeu de poder desfer-vos si veieu que no el podeu parar abans no caigueu i us feu mal).
A la majoria de gossos els hi encanta, corrent es senten feliços, i "treballant", o sigui, estirant-nos, ajudant-nos a córrer, encara més. Però alguns gossos, en ocasions, no tenen fre i continuarien corrent encara que no poguessin més només per satisfer el seu company de l'altra banda de la línia de tir. Alguns són tan obsessius, que vosaltres heu de saber quan dir prou, heu d'observar-lo bé i no deixar-lo arribar als seus extrems físics.
Tingueu també cura amb la temperatura, no sortiu a córrer quan a l'exterior la temperatura sigui superior als 20º.
Algunes webs:
A córrer!
Fotos del post, per ordre:
Una ensinistradora canadenca, la Tara Palardi, va adonar-se que arribaven a ella molts propietaris que tenien por que altres gossos, o fins i tot persones, s'acostessin al seu gos. Aquests propietaris tenien gossos molt porucs, gossos nerviosos, cadells que de seguida saltaven damunt la gent, gossos poc obedients, gossos agressius amb altres gossos... tal com ho resumeix ella, gossos que "necessiten espai".
Teniu un gos a la ciutat? És important que conegueu les vostres obligacions, deures i drets. Informeu-vos, a part d'evitar-vos sancions, complir amb la normativa fa de la vostra ciutat una ciutat més neta i cívica, us facilita la convivència amb els altres ciutadans i us dóna veu i resposta quan algú us diu què podeu o no podeu fer.
De tant en tant, quan trec la roba de la rentadora, em trobo al fons del tambor una bosseta de plàstic una mica molla... A totes les meves jaquetes hi ha bosses, a les butxaques dels pantalons, als bolsos, a la guantera del cotxe, i a vegades en llocs realment insospitables. És un gest tan senzill que el practico cada vegada que surto de casa: en agafar la corretja i les claus, agafo un parell de bosses, fins i tot quan encara en tinc les butxaques plenes. És qüestió de costum. I és un gest molt senzill per realitzar-ne un altre igual de senzill: treure's una bossa de la butxaca i ajupir-se a recollir el regalet que el gos ha deixat, fer un bon nus i deixar-lo a la paperera més propera. Als carrers de la ciutat sempre hem de recollir els excrements dels nostres gossos.
L'Ametlla de Mar (Baix Ebre), és un municipi d'uns 7000 habitants. Un indret turístic de boniques platges i caletes, rutes de senderisme interessants i un entorn de poblets farcits d'història. Si ja esteu planificant unes vacances, sapigueu que és un municipi que aposta per el turisme DOG FRIENDLY, amb molts llocs on pots estar tranquil·lament amb el teu pelut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
